Via:
Via oberta per Xavi Mètal, Oriol Pié y Albert Ibáñez (17 de Març de 1988).
Possiblement la millor via de fisures i autopotecció de collegats.
Les reunions es troben equipades amb parabolts.
Cal destacar el primer llarg com el més obligat on a vegades costa protegir, seran útils els tascons.
Nosaltres a la 6 ena tirada varem optar pel llarg de roca delicada del Baró, que es guapo, però cal anar en compte, si es repeteix més podria quedar més arreglat.
Orientada a l'est, sol al matí.
Cordada: Guillem i Tomàs.
Aproximació i retorn:
Per a l'aproximació de la via podem aparcar aquí: Aparcament Sang de Crack
Des d'aquí agafem el camí que duu a la cova de la serpent (indicat) i just a la primera corba tancada d'esquerres surt un corriolet marcat cap a la dreta que ens portarà fins al peu de via on primer haurem de seguir unes fites que ens faran creuar "l'esperonet" de dreta a esquerra fins a deixar-nos a una corda fixa que duu al peu de via, aprox 50 minuts.
Per tornar hi ha diverses opcions, nosaltres vàrem utilitzar 2 ràpels equipats amb parabolts i cadena, després ens queda una baixada resseguint la paret fins a tornar a arribar a l'aresta. (veure foto)
També hi ha l'opció de baixar caminant per a la ferrada del Pessó.
Material:
1 joc de friends fins al C3 i friends mitjans repetits.
Un joc de tascons.
12 cintes.
2 cordes dobles de 60 mts.
Peu de via
Inici L1
Flanqueig al L2
L4 diedre espectacular
Sortint de la via a l'últim llarg
Peu de via + descens
Ressenya de l'Albert Castellet.